Un entrenament sistemàtic

La última entrada que vaig fer, anava de la importància de preparar-se en habilitats de comunicació i altres. Posava l’exemple del nostre futur eurodiputat Florent Marcellesi i de Pablo Iglesias.

Durant estos quatre mesos transcorreguts de l’article, he estat preguntant a unes quantes persones d’EQUO i Compromís, si havien s’havien format en alguna disciplina com oratòria, comunicació política, etc. Molt poca gent havia fet tal cosa.

I encara menys s’han format en funcionament efectiu d’equips, habilitats de consens i negociació, etc. En la immensa majoria dels casos, la formació era puntual: havien fet un curs d’unes poques hores i sense continuïtat. Algunes persones, ni s’havien llegit un trist llibre sobre aquest temes.

I no vull dir que, necessàriament, fer alguna d’aquestes activitats signifique millora.

arrows (from 3D arrows set)El fet del poc interès per estos temes en les nostres organitzacions, contrasta amb l’entrenament sistemàtic que Pablo Iglesias ha seguit. En l’anterior article, explicava que em vaig assabentar a través d’una amiga seua d’eixe esperit de millora continua.

Recentment ha eixit un article en El País, que parlava sobre l’entrenament sistemàtic d’Iglesias que ha portant a terme durant durant anys. Alguns pensen que l’èxit li ha arribat per casualitat.

Esta entrada és tècnica, no m’interessa la ideologia de Pablo Iglesias. I faig l’esment que és un article tècnic, per que la meua percepció és que gent d’EQUO i Compromís, estan massa orientat a la ideologia i estem poc motivades, de moment, en aquests assumpte tècnics, com si foren accessoris.

En general veig que som gent benintencionada, però molt poc operativa, amb poc interès en formar-se, en millorar en molts àmbits que serien molt útils. Alguns pensen que tenint raó en les seus plantejaments ja tenen prou. O que eixes habilitats són innates. En fi, maneres de pensar prou desapoderants i estèrils.

En l’enquesta informal que vaig fer, comentava una cosa que Pablo Iglesias va fer, anar a Intereconomia, a programes com El gato al Agua o Dando caña. I preguntava a la gent: «Tu series capaç d’anar a uns programes com eixos?» i no m’he trobat a ningú que volguera anar. La qual cosa m’indica que hi ha poc sentit de superació i d’acceptar desafiaments.

Jo vinc del camp de la formació, lluny de la política. I des de fa anys que estic en en món polític, he estat investigant sobre aquests temes i em resulta sorprenent que existint coneixements pràctics en tantes àrees que ens poden ajudar, apenes la gent no s’interesse.

Afortunadament, la cosa està canviant. La gent de Compromís i EQUO comença a valorar la importància de saber contactar amb les seues veïnes o com organitzar un equip de campanya per posar dues coses importants en política. A mida que siguem capaços de desenvolupar noves habilitats, el nostre èxit augmentarà.