{"id":614,"date":"2017-03-10T23:17:27","date_gmt":"2017-03-10T22:17:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.verdescrecientes.org\/blog\/?p=614"},"modified":"2017-04-03T16:44:30","modified_gmt":"2017-04-03T15:44:30","slug":"verds-creixents-un-punt-de-vista-professional","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.verdescrecientes.org\/blog\/?p=614","title":{"rendered":"Un punt de vista professional"},"content":{"rendered":"

Article publicat en castell\u00e0 en Verdes y Libertarias<\/a><\/p>\n

Vaig comen\u00e7ar en el moviment ecologista en la meua adolesc\u00e8ncia, all\u00e0 per l’any 1978. Des de fa m\u00e9s de 20 anys em dedique professionalment a la psicoter\u00e0pia, coaching, formaci\u00f3 en comunicaci\u00f3 i habilitats, canvi personal\/professional, entre altres mat\u00e8ries. I milite en partits verds des de fa uns 10 anys.
\nAll\u00e0 per l’any 2011, jo estava en el secretariat d’Els Verds Esquerra Ecologista P. V. (partit fundador de Comprom\u00eds) i la Coordinadora Verde<\/a> comen\u00e7ava a funcionar. Van haver-hi una s\u00e8rie d’experi\u00e8ncies que em van ajudar a entendre alguns dels factors que fan que el moviment de la pol\u00edtica verda estiga tan mal, des del punt de vista de la conducta humana.
\n\"\"<\/a>Per aquella \u00e8poca apareix en castell\u00e0 No pensis en un elefant<\/a>, de George Lakoff, amb el qual prenc consci\u00e8ncia d’un dels problemes de comunicaci\u00f3 greus que afecta negativament a les ecologistes\/verdes, pensar a la contra: \u201cno als combustibles f\u00f2ssils\u201d, \u201cno l’exterminaci\u00f3 d’esp\u00e8cies\u201d, etc. Missatges que a penes tenen impacte en el p\u00fablic en general.
\nUna altra experi\u00e8ncia que em va descol\u00b7locar va ser que en SETEM, ONG de la qual s\u00f3c soci, van avaluar uns tallers de consum responsable que van estar realitzant volunt\u00e0riament durant anys amb persones que tenien inter\u00e8s a fer el seu consum m\u00e9s ecol\u00f2gic, m\u00e9s solidari. El resultat va ser bastant revelador; el consum de les persones que van passar per aquells tallers a penes havien canviat, la qual cosa em va portar a pensar que alguna cosa no s’estava fent b\u00e9. Com sempre, tenir bons prop\u00f2sits no significa aconseguir els objectius que perseguim.
\nM\u00e9s endavant, descobrisc una empresa dedicada a la comunicaci\u00f3 verda, Futerra<\/a>, que fa recerques emp\u00edriques sobre com comunicar diferents aspectes amb el que em faig m\u00e9s conscient de l’errat que fem la comunicaci\u00f3 verda. I remarque emp\u00edricament, per que hi ha bona part de les recerques que s\u00f3n te\u00f2riques. La qual cosa, per primera vegada em vaig emocionar veure que havien eixides clares de comunicaci\u00f3 verda per a impactar positivament. D’altra banda vaig haver de manejar la meua frustraci\u00f3 ja que durant anys els meus companys de partit no entenien de qu\u00e8 els parlava.<\/p>\n

En 2010 vaig participar en la II Universitat verda, organitzada per la Coordinadora Verde, en Beire (Navarra) amb un taller per a millorar l’aplom parlant en p\u00fablic. A partir d’aqueix moment comence a observar que la por a parlar en p\u00fablic est\u00e0 bastant est\u00e8s, la qual cosa redunda en la nostra invisibilitat i, indirectament, que hagen poques persones que es postulen a ser candidates. Posteriorment vaig detectar un fenomen curi\u00f3s; hi havia persones que quan eixien al carrer a fer campanya electoral, es posaven darrere de la taula dels pamflets, com un s\u00edmptoma de la por de parlar amb la gent del carrer. De fet, en el meu treball professional, \u00e9s una de les peticions m\u00e9s freq\u00fcents de treballar en sessions individuals de millora.
\nEn aqueixa i posteriors edicions de la Univerde observe diferents actituds limitants de les persones participants que em fan comprendre perqu\u00e8 el moviment verd en l’Estat espanyol \u00e9s tan fr\u00e0gil. L’estar dins del moviment verd durant aquests anys, m’ha perm\u00e8s viure en directe m\u00faltiples experi\u00e8ncies que em resulten molt significatives.
\nA partir d’aqueixes experi\u00e8ncies Rafa Font<\/a>, un dels fundadors de la Coordinadora verda, em proposa que tots aqueixos plantejaments els plasme en un blog que comence en 2011. Ho anomene Verds Creixents<\/a>, precisament per a tenir un exemple d’expressar en positiu, del que \u00e9s una bona comunicaci\u00f3, ja que explicita la direcci\u00f3 cap a on anar. Reconec que en aqueixa \u00e8poca hi havia molt poca gent que entenia la import\u00e0ncia de les formes de comunicar. La meua gratitud a Rafa per recolzar-me.
\nTamb\u00e9 en aqueixa \u00e8poca tinc els meus primers clients individuals en pol\u00edtica: Florent Marcellesi, actual eurodiputat, Joan Rib\u00f3, actual alcalde de Val\u00e8ncia i una de les poques regidores verdes de l’Estat espanyol d’aquell moment (no pose el seu nom per que no m’ha autoritzat). El que em serveix de camp de proves de les meues hip\u00f2tesis, que encara tenint una bona base, tota persona que s’ho propose, pot millorar molt m\u00e9s.
\nA m\u00e9s, altres autores recolzen les meues hip\u00f2tesis sobre les actituds limitants inconscients que s’han trobat amb experi\u00e8ncies semblants. Per exemple, l’autor de Surplus Powerlessness, Michael Lerner. Va ser un activista contra la guerra del Vietnam i des de jove va estudiar psicologia. Es va adonar que, a mesura que el moviment contra la guerra del Vietnam creixia, hi havia gent que tenia actituds d’impot\u00e8ncia (una altra paraula per a desapoderament) sobre poder canviar el curs de la guerra del Vietnam. Va arribar a haver-hi una manifestaci\u00f3 d’un mili\u00f3 de persones contra la guerra i encara aix\u00ed, hi havia activistes malastrucs [cenizos] dins de l’organitzaci\u00f3 que q\u00fcestionaven la utilitat de les mobilitzacions, quan era la primera vegada a EUA que hi havia una manifestaci\u00f3 de tal magnitud! A partir d’aquell moment, Michael Lerner, es va adonar al llarg de d\u00e8cades de milit\u00e0ncia que aqueix tipus d’actituds es donaven en TOTS els moviments socials en els quals s’integrava: ecologistes, feministes, sindicalistes, etc. Ara b\u00e9, aquest tema ho he explicat amb freq\u00fc\u00e8ncia en confer\u00e8ncies i tallers, per\u00f2 quasi ning\u00fa m’ha preguntat com identificar aqueixes actituds i com canviar-les, la qual cosa em frustra molt ja que en l’auditori ning\u00fa es donava per al\u00b7ludit, no tenia inter\u00e8s per canviar-les o alguna altra ra\u00f3 que desconec. I aqueixa \u00e9s una dificultat de molts temes, que poques persones s’adonen de com es limiten i moltes menys es posen a fer al sobre aquest tema.
\nI a m\u00e9s hi ha altres actituds que limiten el moviment verd. Una d’elles \u00e9s l’exc\u00e9s d’ideologia i voluntarisme (en el sentit de desitjar alguna cosa per\u00f2 ser poc operatiu per a aconseguir-ho), la qual cosa ens porta a estar poc preparades en diversos aspectes: habilitats de negociaci\u00f3, de comunicaci\u00f3, d’organitzaci\u00f3, dilig\u00e8ncia en l’acci\u00f3, etc. Un exemple de l’\u00e8poca de Els Verds Esquerra Ecologista; vam estar un any per a imprimir un tr\u00edptic d’afiliaci\u00f3. Tothom volia incorporar el seu mat\u00eds i retocava el que l’altra havia escrit, l’altra no tenia temps de revisar-ho i ho tenia un mes parat i aix\u00ed fins a un any\u2026
\nUn aspecte que conec prou i que em sembla millorable f\u00e0cilment i ajudaria a tenir m\u00e9s impacte, \u00e9s el de la comunicaci\u00f3. Des de fa anys he recopilat estudis i recerques on, no solament s’identifica la mala comunicaci\u00f3, sin\u00f3, alguna cosa molt m\u00e9s important; com comunicar efectivament. Ara b\u00e9, una actitud que no ajuda en absolut \u00e9s l’escassa motivaci\u00f3 que tenen les persones per a aprendre. He impartit professionalment formaci\u00f3 en alguns territoris de EQUO i en alguns casos, han hagut persones que han dit, \u201cno se perqu\u00e8 voleu fer cursos per a parlar millor!\u201d i unes altres, simplement no han participat per que no entenien para qu\u00e8 es feia formaci\u00f3 en comunicaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>Clar que amb freq\u00fc\u00e8ncia escolte la frase : \u201cNo ens trauen en els mitjans\u201d. A\u00e7\u00f2 contrasta amb diverses experi\u00e8ncies. Ac\u00ed va una. Un dia coincidisc amb la portaveu d’un territori i li pregunte si li donen cobertura als mitjans de comunicaci\u00f3 i em diu que alguna vegada li demanen entrevistes de la r\u00e0dio i que ella \u201cno fa entrevistes per a no deixar malament a EQUO\u201c. I em quede de pedra; no voler parlar en un mitj\u00e0 i perdre una oportunitat de donar a con\u00e8ixer EQUO! I per la meua experi\u00e8ncia, portaveus que NO porten la veu a\u00e7\u00f2 s\u00f3n unes quantes. Est \u00e9s un exemple de com una actitud limitant implica la poca pres\u00e8ncia de EQUO en uns quants \u00e0mbits.
\nDe manera que la queixa que no ens trauen en els mitjans, en part est\u00e0 baix el nostre control. Una altra cosa \u00e9s que ens preparem adequadament. Per que, sabent que el nostre missatge verd no \u00e9s f\u00e0cil de \u201cvendre\u201d, necessitem una preparaci\u00f3 s\u00f2lida per a ser especialment comunicatives.<\/strong>
\nAra b\u00e9, encara que lentament, cada vegada va creixent m\u00e9s l’inter\u00e8s, la motivaci\u00f3 i la implicaci\u00f3 per aquests temes de comunicaci\u00f3 i molts altres. De fet, amb freq\u00fc\u00e8ncia, m’imagine com seriosa si els partits verds foren organitzacions que aprenen<\/a>. En la meua experi\u00e8ncia es poden ampliar a moltes m\u00e9s habilitats\/actituds: capacitat d’aprenentatge, estructures de consens, lideratge en xarxa, etc. la qual cosa ens donaria un impuls molt important.
\nAfortunadament, les persones que volen una naturalesa viva, una societat equitativa o aire net, cada vegada es fan m\u00e9s conscients de la utilitat de millorar en \u00e0rees com la comunicaci\u00f3, l’autogesti\u00f3 o el funcionament de grups.<\/p>\n

\"\"<\/a>Per a\u00e7\u00f2 cada vegada treballe amb m\u00e9s persones que estan en una c\u00e0rrec p\u00fablic, siga en l’oposici\u00f3 o en el govern i s’interessen per coses tan interessants com fer la transici\u00f3 mental del rol del seu treball habitual al seu c\u00e0rrec p\u00fablic, o com fer la transici\u00f3 mental d’oposici\u00f3 a govern. En una formaci\u00f3, un dels participants em comentava que ell era professor d’institut i ara est\u00e0 de director d’una empresa p\u00fablica i que no li resultava f\u00e0cil saber quin era el seu paper i que haguera sigut interessant haver desenvolupat pr\u00e8viament certes habilitats (negociaci\u00f3, organitzaci\u00f3 d’equips, etc.) que li resultarien \u00fatils en el seu nou c\u00e0rrec.
\nPer a mi un repte que tenim pendent per a ser verds creixents \u00e9s fer-nos conscients de les limitacions amb les quals partim i comprometre’ns a superar-les, formant-nos en comunicaci\u00f3, negociaci\u00f3, etc. per\u00f2 no com a coneixements intel\u00b7lectuals, sin\u00f3 per a desenvolupar habilitats i actituds operatives<\/strong> que ens impulsen a ser molt m\u00e9s capaces de crear organitzacions, governs i societats verdes.<\/p>\n

Carles Porcel<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Article publicat en castell\u00e0 en Verdes y Libertarias Vaig comen\u00e7ar en el moviment ecologista en la meua adolesc\u00e8ncia, all\u00e0 per l’any 1978. Des de fa m\u00e9s de 20 anys em dedique professionalment a la psicoter\u00e0pia, coaching, formaci\u00f3 en comunicaci\u00f3 i … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.verdescrecientes.org\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/614"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.verdescrecientes.org\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.verdescrecientes.org\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.verdescrecientes.org\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.verdescrecientes.org\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=614"}],"version-history":[{"count":13,"href":"http:\/\/www.verdescrecientes.org\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/614\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":631,"href":"http:\/\/www.verdescrecientes.org\/blog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/614\/revisions\/631"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.verdescrecientes.org\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=614"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.verdescrecientes.org\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=614"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.verdescrecientes.org\/blog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=614"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}